El dissabte passat vàrem anar d’excursió a Valldemossa.
Després de despedir-nos dels papas i mamas del pàrking, vàrem anar a fer una volta per conèixer el poble, però a què no sabeu que ens va passar? Una senyora d’un bar ens va donar una carta d’en Tamsi i na Timsa…
Resulta que el dissabte passat, per saber on anaven vestides tan “rares” na Dolors i na Marta, varen pujar al seu cotxe fins que arribaren a Valldemossa i decidiren investigar un poquet. I clar, com ells estan acostumats a orientar-se amb el GPS, es varen perdre i no sabien tornar cap a Palmanyola. Vàrem seguir les pistes per tot on havien passat: un carrer amb molt bars, un lloc on la gent entra sense res i surt amb paperets de colors i pecetes redones (banc), un carrer amb bones vistes, una estàtua d’una dona (la Beata), una font i un laberint. Aquí trobarem la darrera pista que ens assenyalava el darrer punt: el Molí de la Beata. Però abans de seguir, vàrem aprofitar per berenar ja que tots els ferrerets estaven morts de gana i feia ja una bona estona que només demanaven per menjar…
Ningú sabia com arribar fins al molí, per això decidirem anar a cercar ajuda a ca na Dolors, que s’havia quedat a ca seva perquè no es trobava molt bé. Gràcies a ella i al seu germà, trobarem el principi del camí. Començarem la pujada per un lloc molt bonic, trobarem gent que agafava esclata-sangs i que ens va explicar com arribar fins al molí. Anàvem en bon camí. Els ferrerets ja demanaven per dinar i encara no eren ni les 12!
Passarem per sa font de na Llàmbies i seguirem pujant, pujant, pujant i pujant, fins que arribat un punt on les vistes eren meravelloses, vàrem veure el molí damunt un turonet que estava ben enfront de noltros. Recórcholis, hem de tornar enrera!!! Si ja ho deia na Marta: ”jo he estat en el molí i no record haver caminat tant…” En Tomeu i en Nacho ja treien el dinar… jajaja
Ah no! Tornam enrera, en Tamsi i na Timsa necessiten sa nostra ajuda. En Guillem i en Joan anaven els primers perquè sabien segur com arribar al nostre destí. En tornar a esser a la font de na Llàmbies ja no podien més de fam i els ferrerets ens varen donar dues opcions: dinar o dinar… Mentre ens decidiem en Tomeu va aprofitar per “escalar” una paret jejeje
Després de l’esperat dinar i de fer un parell de jocs i danses, continuarem fins el Molí. Sí sí, en Tamsi i na Timsa eren per allà. Vàrem trobar una altra nota seva. Tothom ha mirat dins la seva motxilla per si s’havien amagat allà? Aprofitarem les bones vistes i la sombra dels pins per fer una cosa que se’ns havia oblidat la setmana passada, posar el nom a les basses: Confits i Bimbolles. Xulos no?
Aleshores una nova idea els hi va venir al cap als ferrerets: “No havíem d’anar a comprar una coca de patata per berenar? Ja tenim gana!” Per això baixarem un altre cop cap al poble, i després de jugar a tassetes, pam i córrer com a locos per el laberint comprarem les desitjades coquetes de patata. Mmmmm què bones que varen ser després de tant d’esforç i a més acompanyades de xocolata!
Així doncs podem dir que ha estat una sortida perfecta, on hem aprés un munt de coses: a orientar-nos sense GPS, a distingir una alzina de la resta d’arbres, la cançó dels Ferrerets,… i tot això estant al100%, ja que no ens varen faltar les forces en cap moment per caminar, jugar ni per passar-ho bé.
