Dissabte passat havia de ser un dia màgic. Totes les unitats eren d’acampada i teníem tot el cau per noltros tot solets! Les caps havíem preparat un munt de coses especials per aquest dia però… quan vàrem arribar al cau ens vàrem trobar que hi havia una nota enganxada amb un ganivet a un dels arbres de l’entrada! Sí, sí, heu llegit bé amb un ganivet!!!
Vos podeu imaginar de qui era? Idò sí, era d’en Joan Malespuces, l’arxienemic d’en Tòfol Saïm. Aquesta vegada a més de dir-nos estúpids, ens acusava de lladres! Què fort! A la nota deia que els ferrerets havíem robat el seu currículum vitae i la inscripció al Concurs del Millor Cuiner del Món. I noltros perquè voldríem tot això? Per això havia segrestat a n’en Tòfol i no el pensava alliberar fins que noltros no tornàssim tots els papers… Ai ai teníem un gran problema!
Quina va ser la nostra sorpresa quan vàrem obrir la porta del cau? Vàrem trobar una nota d’un personatge un poc misteriós que deia que “ella” sabia tota la veritat i que ens ajudaria a trobar els papers perduts, així alliberar el nostre amic. Però qui era ella? Ens podem fiar del que diu?
Els ferrerets deixàrem tot el que duiem a la nostra sala per començar la recerca. Les notes eren com una història de tot el que havia fet en Joan Malespuces el dissabte anterior i nosaltres havíem de refer el seu camí. Va ser una llarga caminada per tot Palmanyola. Vàrem començar a l’aturada d’autobús de l’entrada de Palmanyola, seguírem per l’avinguda de les Roses (“la flor de Sant Jordi”) fins a arribar amb l’encreuament amb l’avinguda dels Clavells (“la flor de les Verges”). Llavors passàrem pels voltants del Punt Verd, per una placeta amb bancs i arribàrem a la Plaça.
De cada vegada estàvem més aprop de saber la veritat. Una de les notes ens va dur fins al Bar Plaza. El cambrer ens va donar el currículum d’en Joan Malespuces. Ell s’ho havia deixat la setmana passada mentre s’amagava de nosaltres prenent un gelat. També ens va donar una altra nota per seguir el nostre camí que ens va dur fins a la tenda dels “xinos”. En aquesta tenda una al·lota ben simpàtica ens va donar la inscripció al concurs però no tenia cap nota més…
I ara què? Cap a on hem d’anar? Ja hem recuperat els dos papers… però en Tòfol segueix segrestat! Com que als ferrerets no se’ls escapa ni una, varen tenir una genial idea: al currículum hi ha el telèfon d’en Joan Malespuces, perquè no el cridam? I així ho férem… però no ens va contestar. Per tant, decidírem tornar cap al cau per berenar per un camí que ens va ensenyar na Paula L.
Quan ja érem a pocs metres del nostre cau, vàrem veure com un home vestit tot de negre ens mirava i començava a córrer… Qui podia ser? En Joan Malespuces??? I perquè corria tan ràpid? Els ferrerets més valents ja anavem a comprovar-ho, però de sobte es varen sentir uns crits demanant auxili! En Tòfol estava fermat a un arbre! Sort que érem allà per alliberar-lo!
En Tòfol ens va contar tot el què havia passat: aquell dia havia vengut a Palmanyola per agafar fonoll per fer frit mallorquí i de sobte es va presentar en Joan Malespuces enfadat i cridant qur volia els seus papers. Com que en Tòfol no sabia de què xerrava, va decidir fermar-lo al primer arbre que va trobar… Què vos pareix?
Després de tant de camí i havent aconseguit el nostre objectiu, convidàrem a n’en Tòfol a berenar amb noltros, ja que dissabte va ser especial perquè celebràvem l’aniversari d’en Xim. I fins aquí la nostra aventura!
Per cert, sa mamà de na Paula López ens va dur confitura de diverses fruites per poder vendre el ferrerets. Dissabte que ve montarem una paredeta a la sortida del cau, així que sí qualque mamà/papà/padrí/padrina/etc. vol dur qualque coseta noltros estarem encantats. No fa falta que sigui de menjar, poden ser manualitat que vos surtin bé, però tampoc han de ser “trastos” vells.
Ja per acabar, volem recordar-vos que dia 8 d’abril era el darrer dia per fer la reserva del campament d’estiu. De moment, tenim 8 ferrerets confirmats olé! però sabem que encara n’hi ha qualcun pendent per confirmar (Neus Fiol, Natalia, Pau, Guillem, Andreu i Mar). Per favor, ens podríeu dir quan abans millor si veniu o no? Les caps hauríem de comprar els bitllets ja si volem anar en avió, ja que després de setmana santa els preus pujaran bastant.
Ens veim dissabte! Una abraçada a tots!
Caps de ferrerets*